Sóc estranger sense permís de residència i tinc pendent un judici pel qual em demanen 3 anys de presó. Poden expulsar-me?

L´article 89 del Codi Penal estableix que per penes privatives de llibertat inferiors a 6 anys imposades a un estranger que no sigui resident legal seran substituïdes en la sentència per l´expulsió del territori nacional. Aquest fet però, podrà ser revisat mitjançant una compareixença davant del jutge si pot provar-se que, per determinades circumstàncies personals i familiars, fan preferible que el condemnat acompleixi la condemna en un centre penitenciari nacional.

En aquest cas caldria veure si l´estranger condemnat disposa d´arrelament a l´estat espanyol, esbrinant si té familiars de primer grau amb permís de residència (cònjuge, fills, pares…etc.), en atenció al temps que porta residint en situació irregular a l´estat espanyol ( empadronament…), si té en tramitació algun tipus de sol·licitud a la Subdelegació del Govern que correspongui. En aquests supòsits i mitjançant un auto motivat el jutge podrà determinar que el penat no sigui expulsat.

No es jugui poder ser expulsat i allunyar-se de la seva família pel fet d´haver comès una pena lleu, busqui el millor assessorament pels seus interessos amb els professionals de l´Agrupació Defensa Legal, ADVOCATS.

Visc amb la meva parella de lloguer a una casa i ara el propietari diu que ha trobat un comprador i voldria que marxem. Podem fer alguna cosa per no marxar? Si marxem podem reclamar alguna indemnització?

Seria oportú poder inscriure el contracte de lloguer al Registre de la Propietat per poder exercitar el seu dret d’adquisició preferent, o fer valer el temps i la renda pactades davant tercers compradors.

Tan sols podrà inscriure el contracte de lloguer al Registre de la Propietat si disposa de l’escriptura pública o bé elevació a públic del document privat que reculli el contracte de lloguer.

És obligació del arrendador el dipòsit i registre de la fiança establerta en el contracte al INCASOL en el termini de 2 mesos des de la celebració del contracte.

Vostè com arrendatari pot exigir el dipòsit de la fiança posant-ho en coneixement de l´INCASOL, i l’arrendador haurà de fer front a la sanció i el conseqüent recàrrec si han transcorregut més de 2 mesos del lliurament de la fiança.

Tot i així, per donar-li una resposta adequada caldria fer un estudi detingut del seu cas, per tant no dubti a posar-se en contacte amb els advocats de l’Agrupació Defensa Legal si necessita assessorament professional.

A la feina hi ha companys que arriben tard, ara el nostre cap està instal·lant uns dispositius automàtics per fer-nos fitxar a l´entrada i a la sortida. Això és legal? Hem de pagar justos per pecadors?

L’empresari pot imposar de forma unilateral les mesures que cregui convenients per controlar si els treballadors compleixen amb l’horari de treball. En aquest sentit , l’adopció d’un sistema de fitxatge entra dins de les seves facultats de direcció i control de la mateixa manera que podria obligar als treballadors a fer-los signar al entrar i sortir del seu lloc.

En qualsevol cas, els sistemes de control que estableixi hauran de respectar la dignitat i la intimitat dels treballadors, així per exemple en cas de treballadors discapacitats el sistema de control haurà de ser accessible per a ells i tampoc es podrien instal·lar en els serveis o els vestidors per controlar el temps que s’hi estan.

Treballo per una petita SL i lempresari vol baixar-me el sou i canviar-me l´horari. Això és legal?

Una vegada aprovada la reforma laboral, s’amplien les possibilitats de que l’empresari pugui modificar les condicions dels treballadors.

A més de les que afecten a la jornada de treball, horari, funcions i sistema de treball, pot modificar també l’import de la seva retribució. Així mateix la direcció de l’empresa pot acordar modificacions substancials en les condicions de treball dels seus treballadors quan existeixin provades raons econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, considerant-se com a tals, després de la reforma, les que estiguin relacionades amb la competitivitat, productivitat o organització tècnica o del treball a l’empresa.

Per poder analitzar amb més detall el seu cas i poder-li donar una resposta més concreta, pot demanar hora sense compromís al nostre despatx, la primera hora de consulta legal només es factura la voluntat, és a dir, el que vostè cregui que val el nostre servei.

A l’Agrupació Defensa Legal estrenem nou local!

L’ Agrupació Defensa Legal properament disposarà d’un nou Local per atendre a les persones que necessitin advocats especialistes a Preus Socials.

Nova Direcció: C/ Nou, 27, entresol FIGUERES CP 17600

 

 

Divorci, Ruptura, Separació. Opcions:

Divorci, Ruptura, Separació. Opcions:

Massa sovint els matrimonis que decidien divorciar-se ho deixaven tot en mans dels seus respectius advocats per tal que comencin una batalla.  Si els respectius advocats tenien experiència i enraonaven sovint els assumptes es podien resoldre de mutu acord, malauradament però, moltes vegades no era així i tot acabava en mans d’un desconegut, el jutge, que resolia el futur de les famílies amb una Sentència imposada a les parts.

Afortunadament avui en dia la pràctica del dret de família ha evolucionat molt. La gent té més opcions i aquestes s’estan convertint en una opció vàlida per evitar l’angoixa i l’estrès d’un divorci contenciós .

Bàsicament les opcions per afrontar un divorci/ruptura o separació són les següents:

 1 . Mediació

El marit i l’esposa es reuneixen amb un mediador neutral que els ajuda a pensar a través i l’elaboració de totes les qüestions relacionades amb el divorci . En general, les sessions d’una o dues hores es duen a terme fins que s’arribi a un acord sobre cada tema. El mediador llavors posa l’acord per escrit i cada part el revisa amb el seu propi advocat individual. Després es reuneixen per a una sessió curta final per signar l’acord que serà homologat judicialment.

Els senyals d’identitat de la mediació són :

Tots dos cònjuges estan d’acord en utilitzar la mediació, ja que el seu desig és divorciar-se amb dignitat i respecte ;

Tots dos cònjuges se senten capaços de negociar directament entre si, amb l’ajuda del mediador ;

El mediador és neutral i no pren decisions.

2. Procediment de Mutu Acord

Si vostè o el seu cònjuge se sent incòmode en negociar directament entre si en una mediació o si la mediació és inadequat per altres raons, vostè no ha de resignar-se al procés contenciós. Es pot optar per un procediment de mutu acord, que simplement vol dir que tots dos cònjuges tenen el seu propi advocat o comparteixen el mateix advocat amb la finalitat de negociar un acord satisfactori per ambdues parts.

En els procediments de mutu acord menys del 5% dels casos arriben a judici, però s’ha de tenir present que la majoria de les vegades es treballa amb l’estrès de la data d’un eventual judici proper que pressiona a les dues parts. Aquest enfocament, si bé és tremendament ineficient i sovint dóna lloc a la intensificació del conflicte en lloc de resoldre’l, permet, quan els dos advocats mantenen el propòsit de generar una solució mútuament acceptable, aconseguir un resultat més complet i satisfactori que no pas el que s’aconsegueix a través del procés contenciós, a més també evita en bona part l’estrès i les despeses d’un litigi prolongat.

En general, els procediments de mutu acord impliquen una sèrie de reunions amb les dues parts i el seu advocat de confiança o un advocat per cadascun. Continuen els debats fins que cada tema és abordat de manera satisfactòria. Un aspecte particularment útil dels procediments de mutu acord és l’ús de tercers professionals neutrals, segons sigui necessari.

Per exemple, si els pares estan discutint per saber quin pla de parentalitat seria realment millor per als seus fills , tots dos pares poden consultar a un especialista neutral per tal que els hi faci un informe. O si les persones són propietàries d’un negoci, un pèrit neutral pot ser emprat per a valorar de manera justa i objectiva l’empresa. Els psicòlegs també poden ser útils quan els patrons de comunicació estan impedint el progrés. Aconseguir un acord serà una recompensa per a tota la família, perquè la família és per sempre, encara que es trenqui.

Els distintius del procediment de mutu acord són :

Ambdues parts mantenen advocats capacitats en procediment de mutu acord per a la tasca específica de la negociació d’un acord ;

L’advocat de confiança o els advocats individuals de cadascun són contractats per trobar solucions als creatives als problemes que genera la ruptura, en lloc d’intensificar el conflicte per tal de “guanyar ”  un judici. Si no s’aconsegueix un acord, i un judici es fa necessari  els Advocats són contractats per cadascun dels cònjuges per enfrontar-se al judici Contenciós.

Altres professionals neutrals poder ser consultats quan sigui necessari per garantir la transició de la família de la manera més òptima possible .

3 . Tradicional Procés Contenciós o judicial

Aquí cada part conserva els seus propis advocats que intentaran obtenir el màxim pel seu client. Malauradament en masses ocasions això es duu a terme a costa de l’interès de la família. El resultat és sovint dos pares amargats que no poden cooperar en els anys de post-divorci .

En aquest supòsit la preparació del judici implica demanar proves sobre el patrimoni de cadascú, demanar testimonis, sovint una exploració dels fills majors de 12 anys o amb ús de raó per part de jutge i fiscal per tal de treure informació sobre les aptituds parentals de cadascun dels progenitors, discussions sobre la liquidació del patrimoni comú… vaja, tot molt agradable.

És molt típic que a la porta d’entrada de la Sala de Vistes, just abans del judici, s’assoleixin els acords que abans semblaven impossibles, desafortunadament tots els costos de preparació de judici contenciós hauran de ser satisfets per cadascuna de les parts, i els advocats no som precisament barats.

Sinó hi ha acord i es celebra el judici el jutge pot demorar la decisió durant setmanes, a vegades mesos. La decisió del jutge, al ser imposada, poques vegades és acceptada voluntàriament per les parts perquè cap dels pares té tot el que ell o ella volia i cadascú buscarà activament fórmules per eludir la decisió del jutge en un grau o un altre o interpretar-la a la seva conveniència. De fet, una bona quantitat de treball d’un advocat de la família implica assessorar als clients dels conflictes posteriors a la sentència per tal de fer o bé entendre-la al seu propi client o bé imposar-la a l’altre part.

L’experiència del procediment contenciós ens ensenya que els pares que no han sabut trobar una solució de mutu acord segueixen amb conflictes durant anys. La paradoxa és que divorcien per posar fi als conflictes però en realitat els conflictes, tot i viure en cases diferents, continuen i aquest lamentable resultat és especialment perjudicial pels nens.

Els senyals d’identitat del procés legal Contenciós són :

Cada part conserva un advocat per defensar el seu resultat.

El control sobre l’avanç del seu cas depèn en gran mesura del Jutge i finalitza amb una Sentència imposada per un desconegut, el jutge.

És el procediment més costos, no només per la minuta de l’advocat, sinó per la necessitat de contractar pèrits per tal de tenir proves pel judici.

4. Com triar el millor procés per al futur de la seva família després del divorci ruptura o separació ?

Llevat que hi hagi raons específiques per les que la mediació no sigui convenient (per exemple, la violència domèstica, addiccions, etc) val la pena intentar-la perquè hi ha poques coses a perdre-hi, a banda de temps, perquè econòmicament és molt avantatjosa. La mediació és el procés que dóna el major control sobre les decisions que afectaran la vida de la seva família després del divorci. També és el procés que brinda el temps i l’oportunitat d’explorar moltes opcions possibles perquè es puguin satisfer les necessitats de cada membre de la família tant com sigui possible. Finalment, en general és el menys costós.

Si la mediació no és una opció, el procediment de mutu acord manté l’enfocament en busca d’una solució creativa, però amb una participació activa de l’advocat respecte de la mediació. No obstant això, pel fet que totes dues parts han dirigit a els seus advocats per negociar acords, s’evita gran part del desavantatge del sistema contenciós. A la pràctica, el procediment de mutu acord funciona molt bé, perquè entre d’altres els seus advocats poden perdre el client si no aconsegueixen un acord satisfactori, per tant, tothom treballa més dur en l’elaboració d’un acord acceptable per ambdues parts i això acaba redundant en acords més sòlids i en definitiva més estabilitat i més benestar sobretot pels nens. Respecte els costos, generalment el procediment té un preu tancat que es pacta en funció de la capacitat econòmica de les parts, sempre és molt més barat que un procediment contenciós.

Si ni la mediació ni el procediment de mutu acord són opcions, llavors no hi ha més remei que utilitzar el procediment contenciós, molt més estressant, molt més car i amb uns resultats molt més negatius sobretot en tot allò que afecta als nens perquè la decisió la pren un desconegut, un jutge, que no pot conèixer la realitat de la família.

La següent taula us ajudarà a avaluar totes les opcions:

taula

 

Els advocats d’ ADLEGAL.org som especialistes en la tramitació del seu divorci/ruptura o separació ja sigui mitjançant mediadors, en el procediment de mutu acord o per via contenciosa

Adlegal.org

Qüestions de la contractació fixa discontinua

En aquest article analitzarem algunes qüestions relatives a la contractació fixa discontinua.

En primer lloc cal tenir present que conceptualment aquest tipus de contractació va destinada a totes aquelles activitats empresarials de caràcter cíclic, en que el treballador no  desenvolupa la seva tasca durant tot l’any, sinó exclusivament durant un determinat període o temporada. Per tant, podem afirmar que estem davant un contracte fixe ja que l’activitat es permanent en el temps, en el sentit que es repeteix cíclicament, però discontinu al interrompre’s l’activitat durant un o varis períodes l’any.

Un exemple, serien tots aquells treballadors que desenvolupen la seva tasca en una empresa del sector de l’Hosteleria exclusivament durant els mesos de temporada, situació en la que es troben molts establiments d’aquests tipus en la zona de la costanera de l’Alt Empordà.

Els treballadors que desenvolupen la seva activitat professional en una empresa que té aquest tipus d’activitat estacional,  podrien tenir la consideració de fixes discontinus en l’empresa, encara que el mateix disposi d’un contracte laboral temporal, ja sigui eventual o d’obra i servei. Aquest fet pot implicar que si es compleixen determinats requisits el contracte temporal celebrat entre l’empresa i el treballador sigui declarat en frau de llei, i el treballador tingui la consideració de fixe discontinu i per tant el dret a ser cridat a l’inici de la següent temporada.

L’empresa està obligada a respectar un ordre determinat a l’hora d’anar incorporant els treballadors al inici de cada temporada, aquest ordre l’estableix el conveni col·lectiu aplicable al cas concret però normalment el primer treballador cridat a desenvolupar la seva tasca serà el més antic de cada categoria professional i així successivament.

Aquest fet no implica que els treballadors tinguin dret a començar a treballar cada any el mateix dia, o que hagin de desenvolupar sempre la mateixa tasca, doncs l’empresa podrà adaptar l’inici de la temporada en funció de la situació del mercat, així com anar incorporant la plantilla en funció de les necessitats de l’empresa.

En cas que l’empresa no respectés l’ordre de crida establert el treballador podria interposar un procediment per acomiadament i sol·licitar la indemnització corresponent.

De tot l’exposat fins ara podem afirmar que tant els treballadors com les empreses que desenvolupen la seva activitat professional en sectors com els descrits es troben en una situació de clara inseguretat jurídica.

Els treballadors sovint no saben quan s’iniciarà la temporada, quina durada tindrà la mateixa i en ocasions poder ni tant sols seran cridats a treballar.

Abans de la situació de crisi econòmica actual els treballadors fixes discontinus solien començar a treballar abans de Setmana Santa i gairebé s’allargava la temporada fins el mes d’octubre, aquest fet conjuntament amb les vacances que els hi pertocaven i la probable prestació de desocupació que pugessin percebre durant el període de inactivitat els permetia assegurar-se ingressos la major part de l’any.

Per desgràcia actualment la situació és molt pitjor, doncs les temporades s’inicien molt més tard i finalitzen molt abans, i això sinó hi ha alguna interrupció de l’activitat. Per tant, els treballadors fixes discontinus han vist reduir els seus ingressos els últims anys.

D’altra banda, en determinades ocasions, les estrictes normes d’incorporació dels treballadors fixes discontinus a l’empresa poden comportar que aquesta hagi d’anar incorporant els mateixos en funció de la seva antiguitat i categoria professional, sense poder tenir en consideració altres criteris com podrien ser l’eficiència en el treball, polivalència en les tasques a desenvolupar, el coneixement d’idiomes, etc.

Per últim cal tenir present que cada situació requereix un estudi individualitzat del cas concret, per tal de determinar si la contractació ha estat realitzada correctament i de quins drets disposen tant els treballadors com les empreses que desenvolupen la seva activitat dintre els paràmetres descrits anteriorment.

Divorci Ruptura Figueres…. perquè escollir un advocat d’ADLEGAL.org?

Divorci i Ruptura

Les qüestions de dret de família són molt personals i están carregades d’emocions. El divorci i les ruptures són sense cap dubte una experiència estressant i complexa. Saber què esperar pot ajudar a alleujar l’estrès. Tenir representació legal amb experiència és una necessitat per assegurar que vostè és capaç de navegar pel complex procés de divorci o ruptura. A ADLEGAL oferim habilitat i experiència en el maneig de totes les qüestions relacionades amb la dissolució del matrimoni o ruptura de la parella, des del divorci més senzill al més difícil, amb l’objectiu d’aconseguir unes resolucions justes per als nostres clients.

Confiï el seu cas als nostre advocats, ens ESFORCEM per representar-lo amb diligència i per obtenir un resultat just en la seva dissolució, per assegurar que vostè sap què esperar durant tota la durada del seu procés , per obtenir la informació i documentació necessàries per obtenir una visió global del seu patrimoni conjugal , així com per mantenir plenament informat sobre l’estat del seu cas. Cada dissolució marital presenta problemes únics que ens obliguen a desenvolupar estratègies legals per assegurar que els seus drets siguin protegits durant tot el procediment de dissolució.

Assessorem , resolem , negociem i litiguem.

Manegem i tenim experiència en multitud de qüestions de divorci, incloent-hi:

  • Distribució de la propietat
  • Guarda i custòdia dels fills
  • La manutenció de menors
  • La manutenció del cònjuge
  • Disputes post – divorci
  • Modificació de mesures i sentències de Divorci

“El meu EX no em paga la pensió del nen!” Breu article reflexionant sobre l’execució de les sentències matrimonials i les dificultats pràctiques de la seva execució…

L’execució d’una Sentència de divorci o ruptura, almenys respecte de la pensió d’aliments, des del punt de vista normatiu i processal no representa cap dificultat.

 

A la pràctica, però, aconseguir que la tutela judicial sigui real, és a dir, que el progenitor deutor pagui, és molt complicat. Massa sovint l’executant es veu abocat al fracàs en no aconseguir la tutela que es demana que, en definitiva, és rebre la quantitat de les pensions d’aliments, ja que el progenitor deutor (executat) viu en l’economia submergida o bé està desaparegut.

Aquest fet comporta que la Sentència, la resolució judicial, sigui paper mullat i només serveixi per dissoldre el matrimoni i poca cosa més.

A més, els últims anys els incompliments del pagament de la pensió d’aliments, que sempre han estat a l’ordre del dia, han augmentat de forma considerable. Els procediments d’execució conseqüenment també han augmentat. La via penal acaba generalment amb l’absolució del denunciat, ja que per parlar de delicte d’abandonament de família no n’hi ha prou que es produeixi d’impagament, sinó que aquest ha de ser injustificat, és a dir, ningú amb dificultats econòmiques reals pot ser condemnat.

La creació d’un fons d’avançament de les pensions ha estat un fracàs, i en l’actual situació financera resulta una utopia que es pugui desenvolupar.

La darrera reforma de l’article 776, faculta al Secretari Judicial per imposar multes coercitives conforme a l’article 711, multes que no tindran cap eficàcia, ja que partim del fet que  d’entrada l’executat no pot o no vol ni pagar la pensió d’aliments dels seus propis fills.

En conclusió, malgrat les exposicions doctrinals de tota mena que es puguin fer en favor dels fills, la realitat quotidiana, és que el legislador no fa res d’efectiu perquè els titulars del dret als aliments, que en definitiva són els fills, obtinguin el mínim benefici  a ser alimentats amb càrrec al progenitor obligat al pagament, fent recaure tot el cost material i educatiu a un generalment a un sol progenitor que a més a més haurà de pagar pagar advocats i procuradors per reclamar el que li pertoca als seus fills…

Breu article sobre Dret de Successions: Equiparació del cònjuge i el convivent en parella estable. La importància de fer testament.

La legislació Catalana és de les més proteccionistes del dret successori del cònjuge o parella estable. La normativa actual del llibre quart, té com a punt de partida l’equiparació absoluta del cònjuge vidu i el convivent en parella. És a dir, tracta de la mateixa manera la persona que queda vídua en el matrimoni que la persona que queda “vídua” en la parella estable. Per tant, el matrimoni deixa de ser un status privilegiat a efectes successoris, ja que les relacions conjugals i la convivència extra matrimonial en parella estable queden totalment equiparades, la causa successòria es fonamenta en el fet de la convivència i no en els vincles legals.

  • L’article 442-3.1 del CCcat disposa: El cònjuge vidu o el convivent en parella estable supervivent, si concorre amb fills del causant o descendents d’aquests, té dret a l’usdefruit universal de l’herència, lliure de fiança, si bé pot exercir l’opció de commutació que li reconeix l’article 442-5.

  • L’article 442-2-2 del CCcat disposa: Si el causant mor sense fills ni altres descendents, l’herència es  defereix al cònjuge vidu o al convivent en parella estable supervivent. En aquets cas, els pares del causant conserven el dret a legítima.

S’ha de tenir en compte que conforme a l’article 234-1 del CCcat, es considera parella estable dues persones que conviuen en una comunitat de vida anàloga a la matrimonial en qualsevol dels casos següents:

  • a)   Si la convivència dura més de 2 anys ininterromputs
  • b)   Si durant la convivència tenen un fill comú
  • c)   Si formalitzen la relació en escriptura pública

Molta gent, sobretot jove, no vol contraure matrimoni i afirmen que el motiu de no fer-ho és “que no volen fer papers”. Com veiem però la realitat és els “papers” ja els hi ha fet el legislador. Tothom té assumit que el vincle matrimonial comporta uns drets i obligacions entre els membres de la parella, però amb 2 anys de convivència de parella o un fill en comú comporta legalment els mateixos efectes. Quan els requisits d’aquesta convivència són tan curts (2 anys), poden esdevenir situacions injustes. Malauradament tots hem viscut situacions de mort de persones joves, ja sigui en accident de circulació o per malaltia fulminant que no s’han plantejat, precisament per la seva joventut, fer cap disposició de darrera voluntat o testament, i que conviuen en parella. Tots sabem que molts pares per la situació de bonança econòmica durant els primers anys del segle, van adquirir béns immobles a nom dels fills, o van fer-los donacions de patrimoni que a manca de testament, passaran a la parella amb la que convisqui (només fa falta 2 anys de convivència), situació que pot ser injusta si aquesta no era la voluntat de causant. En resum, la normativa actual del CC Català, dissenya dos formes de successió Intestada (sense testament) amb equiparació absoluta amb relació als cònjuges o convivents en parella estable:

  • a) La primera, que el causant mori sense fills ni descendents. En aquest supòsit l’herència es defereix directament al cònjuge o convivent en parella estable, i els pares del causant tindran el dret de legítima.

  • b) Que el causant mori amb fills o descendents. L’hereu seran els descendents i s’atribueix al cònjuge o parella estable el dret d’usdefruit universal de l’herència, lliure de finança, i a més amb la facultat de commutació, facultat que pot exercir exclusivament el cònjuge o convivent, però no l’hereu.

Conseqüentment amb aquest marc legal, el consell i assessorament que donem des d’Adlegal.org és que en una situació de convivència de parella els membres de la parella facin testament. Aquest testament disposarà la voluntat del causant i estalviarà molts maldecaps a les persones del nostre entorn, de no fer-ho la llei és imperativa.