Breu article sobre Dret de Successions: Equiparació del cònjuge i el convivent en parella estable. La importància de fer testament.

La legislació Catalana és de les més proteccionistes del dret successori del cònjuge o parella estable. La normativa actual del llibre quart, té com a punt de partida l’equiparació absoluta del cònjuge vidu i el convivent en parella. És a dir, tracta de la mateixa manera la persona que queda vídua en el matrimoni que la persona que queda “vídua” en la parella estable. Per tant, el matrimoni deixa de ser un status privilegiat a efectes successoris, ja que les relacions conjugals i la convivència extra matrimonial en parella estable queden totalment equiparades, la causa successòria es fonamenta en el fet de la convivència i no en els vincles legals.

  • L’article 442-3.1 del CCcat disposa: El cònjuge vidu o el convivent en parella estable supervivent, si concorre amb fills del causant o descendents d’aquests, té dret a l’usdefruit universal de l’herència, lliure de fiança, si bé pot exercir l’opció de commutació que li reconeix l’article 442-5.

  • L’article 442-2-2 del CCcat disposa: Si el causant mor sense fills ni altres descendents, l’herència es  defereix al cònjuge vidu o al convivent en parella estable supervivent. En aquets cas, els pares del causant conserven el dret a legítima.

S’ha de tenir en compte que conforme a l’article 234-1 del CCcat, es considera parella estable dues persones que conviuen en una comunitat de vida anàloga a la matrimonial en qualsevol dels casos següents:

  • a)   Si la convivència dura més de 2 anys ininterromputs
  • b)   Si durant la convivència tenen un fill comú
  • c)   Si formalitzen la relació en escriptura pública

Molta gent, sobretot jove, no vol contraure matrimoni i afirmen que el motiu de no fer-ho és “que no volen fer papers”. Com veiem però la realitat és els “papers” ja els hi ha fet el legislador. Tothom té assumit que el vincle matrimonial comporta uns drets i obligacions entre els membres de la parella, però amb 2 anys de convivència de parella o un fill en comú comporta legalment els mateixos efectes. Quan els requisits d’aquesta convivència són tan curts (2 anys), poden esdevenir situacions injustes. Malauradament tots hem viscut situacions de mort de persones joves, ja sigui en accident de circulació o per malaltia fulminant que no s’han plantejat, precisament per la seva joventut, fer cap disposició de darrera voluntat o testament, i que conviuen en parella. Tots sabem que molts pares per la situació de bonança econòmica durant els primers anys del segle, van adquirir béns immobles a nom dels fills, o van fer-los donacions de patrimoni que a manca de testament, passaran a la parella amb la que convisqui (només fa falta 2 anys de convivència), situació que pot ser injusta si aquesta no era la voluntat de causant. En resum, la normativa actual del CC Català, dissenya dos formes de successió Intestada (sense testament) amb equiparació absoluta amb relació als cònjuges o convivents en parella estable:

  • a) La primera, que el causant mori sense fills ni descendents. En aquest supòsit l’herència es defereix directament al cònjuge o convivent en parella estable, i els pares del causant tindran el dret de legítima.

  • b) Que el causant mori amb fills o descendents. L’hereu seran els descendents i s’atribueix al cònjuge o parella estable el dret d’usdefruit universal de l’herència, lliure de finança, i a més amb la facultat de commutació, facultat que pot exercir exclusivament el cònjuge o convivent, però no l’hereu.

Conseqüentment amb aquest marc legal, el consell i assessorament que donem des d’Adlegal.org és que en una situació de convivència de parella els membres de la parella facin testament. Aquest testament disposarà la voluntat del causant i estalviarà molts maldecaps a les persones del nostre entorn, de no fer-ho la llei és imperativa.

Anuncis
search previous next tag category expand menu location phone mail time cart zoom edit close